¿Por qué las imágenes en la Historia de la Educación?

Investigar la Història de l'Educació amb imatges

Eulàlia Collelldemont (coord.)

Vic, Eumogràfic – MUVIP, 2014

165 págs. 

ISBN: 978-84-943286-1-9

Como se indica en la introducción de esta obra colectiva, las posibilidades actuales de recuperación, conservación, reproducción, almacenamiento y difusión de las imágenes y su función en la Historia en general y en la Historia de la educación en particular han dejado de ser una novedad. Desde diferentes perspectivas, han sido analizadas las potencialidades, así como los límites y los riesgos que las imágenes representan para el historiador. Esta obra es un claro exponente del camino recorrido en las interpretaciones efectuadas acerca de la imagen en la investigación en Historia de la educación y del compromiso de seguir profundizando en el estudio de dicha relación. La obra, tras una introducción realizada por Eulàlia Collelldemont y Antoni Tort, titulada “Per què les imatges en història de l’educació?”, se estructura en tres bloques. El primero de ellos, en el que se analizan diversas “Experiències de recerques en història de l’educació amb la imatge com a pretext”, incluye los trabajos de Ian Grosvenor (“El profesorado y la Escuela Renovadora: vida de una profesora en imágenes”), Jeremy Howard (“Ghettoes of Memory: the Promotion and Marginalisation of Childrens´s Art in Early Twentieth Century Europe (what some Russian, German, French, English and Jewish examples may convey)” y Francisca Comas (“Localització, anàlisi i utilització de la fotografia com a font per a la història de l’educació: presentació dels projectes desenvolupats en el Grup d’Estudis d’Història de l’Educació de la UIB”). El segundo bloque, titulado “Construir memòria educativa a través de les imatges: el projecte de documentació i anàlisi del fons gráfic del ‘Grup Escolar Lluís Vives’”, incorpora las aportaciones efectuadas a dicho proyecto por Eulàlia Collelldemont (“Els fons. Selecció i documentació del fons gràfic”), Anna Gómez (“Fonaments metodològics d’investigar amb les imatges. Referències des de la investigació”), Núria Padrós y Pilar Prat (“De l’anàlisi serial a l’anàlisi de singularitats”) y las interpretaciones de los fondos efectuadas por Rosa Sambola (“La visió d’una escola a través dels dibuixos”), Josep Casanovas (“L’experiència de guerra a través dels dibuixos”) e Isabel Carrillo (“Pensar los aprendizajes éticos a través de los dibujos”). Por último, el libro concluye con una muestra de dibujos procedente del catálogo documental del Fondo Gráfico del Grupo Escolar Lluís Vives que ha originado esta investigación.